The Tarragonian

El sud il·lustrat

Cada 15 dies un/a membre de l'@aitarragona rep l'encàrrec de plasmar a la portada fictícia de la cèlebre revista The New Yorker un tema que li preocupi, que vulgui criticar, visibilitzar o celebrar.

Què volem aconseguir?

  • Recordar al món que el sud de Catalunya existeix.
  • Tenir un altaveu crític davant l’opinió pública i política.
  • Visibilitzar la nostra feina.
  • I reivindicar l’associació com una entitat amb veu pròpia.
1 . Meritxell Garriga

Comencem el primer número amb la mirada de @meritxell.garriga

Il·lustrar la problemàtica actual amb els trens d'arreu de Catalunya. I en concret i especialment, el drama que vivim a les comarques del Sud.

2. Octavius

Per al número 2 comptem amb la mirada d' @octavius_torne 

Lo Delta s'afona, seran els seus habitants d'ara les futures Marfantes?
La falta de sediments en combinació amb la pujada del nivell de la mar, per la crisi climàtica, ja està provocant l'enfonsament.
Som a temps d'actuar, ara, urgentment. Les Marfantes fantasmes que apareixen al Delta, ànimes dels condemnats a treballs forçats que a cops de rem picaven el terreny per consolidar els camps.
Morien per paludisme.

3. Edu Polo

Per al número 3 comptem amb la mirada d' @edupolobosch

El mar, l'horitzó, l'escampall de vaixells mercants... la relació de la ciutat amb el mar mai ha sigut del tot fàcil, però és innegable que aquest és el teló de fons de molts moments indissociables de la nostra vida tarragonina. Crec que tots, almenys un cop a la setmana, trenquem el fil de la nostra quotidianitat durant uns instants deixant que la mirada es perdi entre els tons de blau. Viure en un turó a cinquanta metres sobre el nivell del mar ja ho té això.

Sempre dic que hem de reivindicar més la nostra mediterraneïtat i adobar el sentiment de germanor amb tots els que hem nascut a la vora d'aquest toll que, al cap i a la fi, és el nostre mar.